Neix a Barcelona el dia 10 de març, fill de Josep Forcano i Rosa Andreu. Serà el gran de 13 germans d'una família profundament religiosa.

Infància i joventut transcorren a Canet de Mar (Barcelona). Ja de molt jove se sent fascinat per la fotografia; diàriament s’atura a contemplar l'aparador del fotògraf Manuel Paratge, al carrer Prat de la Riba, de Canet de Mar. Pren les seves primeres instantànies amb una càmera de fusta que pertanyia a la seva mare.

Munta el seu primer laboratori fotogràfic a Canet de Mar (Fotografia Forcano) i es dedica a fer reportatges de la vida local. No obstant això, abans d’iniciar la seva carrera com a fotògraf professional, Forcano treballa com a comercial autònom vinculat a la indústria tèxtil Can Maynou, de la qual el seu pare és l’apoderat. És una fàbrica de teixits i lones de la qual obté el material necessari per a crear la seva pròpia botiga: "Forcano Creaciones y Fantasías".

El seu creixent interès per la fotografia el porta a fer-se soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, a la qual pertanyerà al llarg de tota la seva vida.

A principi dels anys cinquanta, Eugeni Forcano funda Transportes Catedral (carrer Joaquim Pou, 4 de Barcelona), una empresa que es dedica al repartiment a domicili (Delivery i Globo no han inventat res nou!). Com en el cas de la botiga de complements, l’empresa aconsegueix un notable èxit comercial treballant per a personatges famosos, com la cupletista Raquel Meyer o l’empresa aeronàutica Aviaco.

Irromp amb força en el món de la fotografia i pren part en salons internacionals —on obté premis importants—, així com també en convocatòries nacionals.

Comença a treballar per al setmanari Destino, per al qual farà portades i reportatges com a col·laborador permanent fins a 1974.

En col·laboració amb el seu germà Josep crea “Studio Forcano” (al carrer Joaquim Pou, 4 on prèviament havia hagut Transports Catedral). En Josep serà el seu fidel col·laborador durant prop de dues dècades.

Com a fotògraf publicitari, inicia la seva activitat a Roldós. Immediatament el contracten a Seix Barral Publicitat. Això fa que la mateixa editorial li encarregui portades per a les col·leccions «Biblioteca Breve» i  «Formentor». També crea portades per a l’editorial Aymà. Viatja a París invitat pel Comissariat General de Turisme Francès, com a component d’un grup de fotògrafs espanyols format per Cualladó, Cantero, Gómez, Basté, Colom, Cubaró, Masats, Maspons, Miserachs i Ontañón, que exposen després, també col·lectivament, a París, Madrid i Barcelona, sota el títol d’Onze fotògrafs a París.

Premi Ciutat de Barcelona de fotografia en blanc i negre. Comença a treballar per a France Press i Dalmas.

Publicació de la tercera edició del llibre Barcelona, de l’editorial Destino, amb 500 fotografies de la ciutat i textos de Carles Soldevila. S’integra en l’equip artístic i tècnic de la revista Don (Fabra, Marquesans, Comín i Forcano) en la qual col·laboren Nèstor Luján, Joan Perucho, Josep Maria Espinàs, Jaime Gil de Biedma i Juan Marsé. Don va ser una insòlita i atrevida manera de fer imatges i escrits.

Gebrauchgraphik Internacional li dedica una secció extensa amb un ampli comentari de la seva obra. Graphis, de Zuric, reprodueix fotografies seves.

Photographis, de Zuric, publica les seves imatges més notables. Per encàrrec de l'editorial Egat, fa el primer pòster fotogràfic dins del moviment artístic i cultural denominat Tuset Street, al costat dels grafistes Gallardo, Vellvé, Pla Narbona, Parragón i Pedragosa.

Josep Maria Riba el contracta per fer les fotografies de Tilsa (Textil Industrial Leonesa, S A). Durant dos anys, viatja a León per a fotografiar la col·lecció de moda que l’equip creatiu ha confeccionat.

Es publica el llibre Festa Major (Destino), amb fotografies seves i textos de Josep Maria Espinàs. Treballa per a Publinsa, Keiton & Eckardt, Delpire (París) i Dupont (Suïssa).

Rep la Medalla d'Or de la Agrupació Fotogràfica de Catalunya pels seus treballs (diapositives en color). Li concedeixen el premi Gardoqui de publicitat, pels seus treballs en color per a Myrurgia.

Obté el premi Gardoqui de publicitat, pels seus originals en revistes espanyoles per a la marca Warner’s. El FAD (Foment de les Arts Decoratives) de Barcelona el tria com a fotògraf per a un cicle de conferències sobre temes diversos, amb Daniel Giralt Miracle, Oriol Bohigas, Yves Zimmerman, Miquel Porter-Moix, etc.

Fa el cartell per a la Semana Internacional de la Tercera Edad, que torna a fer en els anys 1973 i 1974.

Li concedeixen el trofeu extraordinari Placa d’Or de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya per la seva trajectòria creativa.

Fa el cartell del Certamen Internacional de la Moda Masculina.

Rep el Premi Ciutat de Barcelona de fotografia en color.

La Federació Internacional d’Art Fotogràfic, a Berna, el nomena Artista FIAP. Treballa per a l’exposició-homenatge de Mallorca als 85 anys de Joan Miró, en col·laboració directa amb el pintor.

Apareix el volum 36 de l’Obra Completa de Josep Pla, de Destino, en el qual l’escriptor fa una notable referència a les seves fotografies. Fa els cartells de les exposicions de la Sala Gothsland, de Barcelona, i els continua fent en anys successius.

És l’únic fotògraf en l’Exposició de Cartells del Real Club de Tennis de Barcelona, organitzada per l’Associació Catalana de Publicitat i Comunicació.

Apareix Història de l’art català. L’època dels avantguardes 1917-1970, de Francesc Miralles (Edicions 62), en la qual se’l destaca com a fotògraf. 

Rep el Gran Premi Negracolor per un treball resultant de la seva recerca sobre la imatge fotogràfica.

El doctor Josep Ramón Armengol li dedica una sala a la Clínica Quirón de Barcelona, amb una exposició permanent de les seves fotografies. Presenta a un grup d'intel·lectuals espanyols (José Luís Aranguren, J. L. Sampedro, J. M. Lozano, Lluís Folch i Camarasa, J. M. Forcada, Alfredo Rubio de Castarlenas, etc.) els seus treballs sobre una nova manera de crear imatges «provocant l’atzar a través de la llum». El Noticiero Universal es fa ressò de l’esdeveniment i Rosario M. Rochina, comentarista de fotografia, escriu: «No es tracta d’un assoliment més en l’obra revolucionària d’Eugenio Forcano, sinó d’una conquesta important de la fotografia en general. Estem en condicions d’afirmar que res semblant s’ha produït encara a escala internacional». Al volum 45 —l'últim— de l’Obra Completa de Josep Pla es publiquen fotografies seves. Una d’aquestes fotografies, «Retrat de l’adeu», d’un Josep Pla simbòlic i expressiu, serveix de coberta del llibre.

Obté el Gran Premi Negtor-84 de fotografia en color. Lluís Permanyer, escriptor i periodista, publica a La Vanguardia, amb il·lustracions en color de format remarcable, un comentari analític i profund sobre aquest nou llenguatge fotogràfic: «… que, sens dubte, obre un horitzó de possibilitats enormes». I diu, a més, «El fotògraf barceloní Eugeni Forcano ha inventat una nova forma d’expressió fotogràfica». La revista Diorama, de Madrid, publica nombroses imatges de la nova creativitat d’Eugeni Forcano, i el seu director, J. R. Alcocer, escriu: «… portat pel seu esperit investigador i el sentiment que la fotografia suposa un camí obert cap al futur, ha generat que la seva obra s’hagi avançat en el temps i que no dubtem a qualificar-la com més d’acord amb el sentiment que intuïm que imperarà en el pròxim segle xxi.

Es publica a El Periódico de Catalunya un reportatge-entrevista, dut a terme al seu singular estudi, sobre la seva vida i la seva obra, en el qual també s’incideix en les seves noves fotografies

Aquí Imatge, revista que s’edita a Madrid, li dedica un ampli espai i molt destacat, tot fent-se eco de les seves noves fotografies. El gran experts Jorge Rueda escriu: «… Et miro amb sorpresa, Eugeni. Estàs tan viu als teus seixanta anys que, per fi, has aconseguit fotografiar els sospirs… Has passat tant de temps perseguint les llums que et mereixes continuar sent pioner».

Recupera els seus treballs en blanc i negre i continua investigant, en evolució ascendent, la nova forma d’expressió que ha descobert.

Convidat especial a la gran exposició Retrat de Barcelona, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

L’editorial Ausa edita el llibre Josep Pla vist per Eugeni Forcano, amb crítiques molt favorables, amb alguns comentaris com: «… el retrat més complex i més penetrant que ens ha estat llegat sobre aquell personatge» (Lluís Permanyer, La Vanguardia); «Veure aquestes fotos és recuperar la personalitat de Josep Pla» (Rosario Martínez Rochina, Diorama); «Eugeni Forcano és un dels millors fotògrafs catalans d’aquest segle, juntament amb Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs, entre una llista no gaire extensa» (Dolors Massot, ABC); «Una lliçó d'extraordinària fotografia» (José Corredor-Matheos, poeta, crític i historiador). Miquel Riera parla extensament del llibre i de l’autor a El Punt i a Presència. Se’l destaca com a autor en l’exposició Fotografia y Sociedad en la España de Franco. Fuentes de la Memoria III (Ministerio de Cultura, La Caixa, Lunwerg), i al llibre que se’n deriva.

Exposició a la Galeria Pièce Unique -Josep Gich de Palafrugell: A l’ombra seductora de Josep Pla, dins dels actes de commemoració del centenari del gran escriptor. Exposició d’obres originals i presentació del llibre A l'ombra seductora de Josep Pla (edicions Polígrafa) a la Galeria Joan Prats de Barcelona. L’exposició recorrerà tot Catalunya. Participa en l’homenatge que se li ret a Josep Pla a Ceret (França), amb fotografies en blanc i negre de l’escriptor.

Publicació del llibre Banyoles en dia de mercat, 1966, editat per la Fundació Caixa de Girona. Presentació del llibre i exposició fotogràfica a la històrica sala El Tint, de Banyoles, com a esdeveniment cultural i ciutadà. L’exposició i el llibre recalen més tard a la Fontana d’Or de Girona i en altres localitats de la província. El 1966 Josep Pla va escriure a la revista Destino: «En aquestes fotografies hi ha una cosa que m'impressiona vivament, i és que només amb mirar-les un moment es pot endevinar amb gran exactitud els diàlegs que les persones estableixen”. “El llibre és una preciositat i un testimoniatge molt bell, no per a la història, sinó de la vida”, escriu Andrés Trapiello. Josep Maria Espinàs escriu a El Periódico: “A aquests homes i dones de Banyoles se'ls sent parlar”.

Exposició a Kowasa Gallery de Barcelona d’obra en blanc i negre. Sobre ella, Juan Bufill diu a La Vanguardia: «Per sort, en la mirada de Forcano hi ha, a més de denúncia social i compassió, un saludable sentit de l'humor«. Abel Figueres escriu a l’Avui: «… imatges carregades de tendresa, humanitat i vitalisme… es pot atrapar la vida al vol si tenim la sensibilitat, la saviesa, la paciència i la tècnica adequades».

Kowasa Gallery presenta les fotografies d’Eugeni Forcano a París Photo 2003, al Carrousel du Louvre, amb altres artistes espanyols (Carlos Barrantes, Agustí Centelles, José Ortiz de Echagüe, Otho Lloyd, Ramon Masats, Oriol Maspons i Pilar Pequeño).

 L'exposició La vitrina del fotògraf, al Palau Robert de Barcelona, mostra el recorregut de tota la seva trajectòria artística. Participa en l’exposició Vides privades —amb fotografies de la col·lecció de la Fundació Foto Colectania—, de la qual s’edita un ampli catàleg. Participa en la gran exposició i el llibre El pop español, del Museo de Arte Moderno Esteban Vicente de Segovia, amb la direcció de Francisco Calvo Serraller i la col·laboració, en l’apartat fotogràfic, de Publio López Mondéjar.

Sota el patrocini de l’Institut de Cultura de Barcelona, es presenta al Palau de la Virreina, una gran exposició antològica de la seva obra amb un enorme èxit de públic, crítica i divulgació en els mitjans de comunicació. Lunwerg edita el llibre Eugeni Forcano: fotografías 1960-1996, molt documentat tant pel que fa als textos com a les imatges. Moltes opinions positives. Jorge Rueda, fotògraf i crític, escriu a Forcano: «Gràcies per l’encegadora explosió de vida que és el teu llibre». La Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC) l’anomena soci d’honor i li dediquen un número complet de la seva revista. Participa en el Cinquè Seminari de Fotografia i Periodisme organitzat per la Fundación Santa María de Albarracín; projecció d’un audiovisual, xerrada i col·loqui juntament amb Rosario Martínez Rochina. El fet es repetirà a Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i a diverses entitats culturals més.

Presència destacada en l’exposició i llibre Mirades paral·leles – Fotografia Realista a Itàlia i Espanya, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Exposició Provocar l’atzar a través de llum, la seva última etapa de recerca en color, a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. S’edita un catàleg.

Donació a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona de 650 fotografies originals de gran format en blanc i negre, fetes a la ciutat els anys seixanta, còpies d'època positivades per l’autor. Es fan dues exposicions simultànies d’aquestes fotografies, una al mateix Arxiu Fotogràfic i l’altra a la Sala Ciutat, de l’Ajuntament de Barcelona. El Plenari del Consell Municipal de Barcelona acorda atorgar-li la Medalla d’Or al Mèrit Artístic «per la seva obra com a fotògraf i investigador de la fotografia, una obra dotada d’una mirada penetrant, sensible, apassionada i irònica que, durant molts anys, des de la revista Destino va il·lustrar la realitat social i cultural catalanes i que des de nombroses publicacions ha estat testimoniatge de l’evolució de la ciutat i de la cultura barcelonina».

Publicació del llibre Eugeni Forcano: la meva Barcelona, per Lunwerg Editors. Exposició d’una col·lecció de fotografies en blanc i negre, dins de la programació del certamen Festimage de Calella (Barcelona). Al X Seminario de fotografía y periodismo de Albarracíin (Terol), conversa pública amb Gervasio Sánchez i Rosario Martínez Rochina. Audiovisual sobre les variades facetes de la seva obra tant en blanc i negre com en color.

Inauguració de l’Espai Eugeni Forcano a la Casa Museu Lluis Domènech, a Canet de Mar. Una sala permanent de l’obra fotogràfica i una síntesi del que va ser el seu estudi. Al mateix temps, s’exhibeix una gran col·lecció a tot el museu, amb caràcter temporal.

La Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi, per «la seva significació com un dels professionals en l’art de la fotografia més destacats de la segona meitat del segle xx a Catalunya, clàssic i avantguardista a un temps. Les seves imatges conformen un valuós llegat artístic i cultural». El Ministerio de Cultura li atorga el Premio Nacional de Fotografía «en reconeixement a l'extraordinària qualitat del seu treball, la perdurabilitat de les seves imatges, la seva llarga trajectòria, destacant la seva capacitat d'innovació i experimentació en el llenguatge fotogràfic».

Cessió, a Canet de Mar, de dues noves col·leccions fotogràfiques: «Josep Pla vist per Eugeni Forcano» i «A l’ombra seductora de Josep Pla». Imatges creatives i simbolistes relacionades amb la seva obra literària. L’Ajuntament de Villarquemado (Terol) dona el nom Sala Eugeni Forcano a la sala d’exposicions de la Casa de la Cultura. Exposició fotogràfica La vida atrapada al vuelo, organitzada pel Museo Provincial de Teruel.

Exposició Atrapar la vida a la Real Academia de San Fernando de Madrid. Organitzada per la Subdirección General de Promoción de les Bellas Artes del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en colaboración amb la Real Academia. Inclosa en la secció oficial de PhotoEspaña 2014. Publicació del llibre-catàleg Eugeni Forcano - Fotografías: Atrapar la vida, editat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Exposicions al Centre d’Estudis Catalans de la Universitat París-Sorbona i a la Fundació Ane María de Sitges: Eugeni Forcano, Paris 62/15. Exposició Atrapar la vida al Museo de Teruel, dins del Festival Teruel Punto Photo.

Sala Indústria de Canet de Mar. Exposició Forcano i la moda dels 60.

Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar, exposició Forcano i la moda dels 60”. Museu Arqueològic de Banyoles, exposició Banyoles dia de mercat. Galerie Chateau d’Eau i Instituto Cervantes de Tolosa, exposició La vida atrapada al vol.

Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, exposicions La vida atrapada al vol i Provocar l’atzar a través de la llum. Publicació del llibre-catàleg La vida atrapada al vol.

Eugeni Forcano i Andreu mor el 22 d’abril a Canet de Mar. Tenia 92 anys.