Eugeni Forcano
Emocions, sentiments, realitats i somnis
Eugeni Forcano (Barcelona, 1926) és, sense cap dubte, un dels fotògrafs més importants que ha tingut el nostre país en la segona meitat del segle xx. Encara que «es va fer fotògraf professional als trenta-quatre anys», la veritat és que la seva vocació li va arribar molt precoçment, quan es parava a contemplar l’aparador que el fotògraf Manuel Paratge tenia al carrer Prat de la Riba, de Canet de Mar, o quan amb una càmera familiar, va fer les seves primeres fotografies a uns amics de l’escola. El seu interès per la fotografia el va portar a muntar el seu propi estudi de fotografia a Canet i a fer-se soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya l’any 1949.
L’inici de la carrera professional d’Eugeni Forcano ve marcada pel setmanari Destino i el seu propietari Josep Vergés. El 1960 comença a treballar a Destino, on fa portades i reportatges com a col·laborador permanent. El seu èxit és gairebé immediat. Ràpidament li ofereixen treballar per a altres editorials com Seix i Barral Publicitat, Editorial Aymà, revista Don i també com a fotògraf publicitari. Amb l’editorial Destino publica els llibres Barcelona (amb 500 fotografies i textos de Carles Soldevila) i Festa Major (textos de Josep Maria Espinàs). En les seves fotografies d’aquesta època, hi trobem una combinació de denúncia social, tendresa, compassió, però també vitalisme i un notable sentit de l’humor.
El seu domini de la tècnica fotogràfica i les seves qualitats personals, intel·ligència, sensibilitat, paciència i una enorme capacitat de treball li permeten «atrapar la vida al vol».
El 1962 va formar part del grup de fotògrafs convidats pel Comissariat General de Turisme Francès per viatjar a París (juntament amb Cualladó, Cantero, Gómez, Basté, Colom, Cubaró, Masats, Maspons, Miserachs i Ontañón), que servirà per a l’exposició col·lectiva Onze fotògrafs a París que es va presentar a París, Madrid i Barcelona.
El 1967 fa un reportatge a Josep Pla amb motiu del seu 70è aniversari que va aconseguir una gran difusió i que es va publicar posteriorment al volum 45 de l’Obra Completa de Josep Pla i en dos llibres monogràfics, Josep Pla vist per Eugeni Forcano (Ausa, 1996) i A l’ombra seductora de Josep Pla (Polígrafa, 1997). Pla sentia gran admiració per les fotografies d’Eugeni Forcano pel fet que les seves fotografies van servir per il·lustrar l’article de Josep Pla «Passeig per Banyoles en dia de mercat»: “En aquestes fotografies hi ha una cosa que m’impressiona vivament, i és que solament amb mirar-les un moment es pot endevinar amb gran exactitud els diàlegs que les persones estableixen”.
Els seus treballs com a fotògraf publicitari el porten a la fotografia en color. Col·labora en múltiples campanyes: Pulligan, Belcor, Warren’s, Myrurgia, Delpire (Paris), DuPont (Suïssa)… L’Agència Roldós li encarrega les fotografies del cava Freixenet. Les seves fotografies de moda per a Tilsa (Textil Industrial Leonesa S. A.) del 1968 són particularment interessants i provocatives, perquè integra les seves atractives models en ambients rurals, galeries mineres o al costat de les columnes de la catedral de León.
Però la creativitat de Forcano no té límits i també s’atreveix amb el surrealisme. Probablement l’obra més original d’Eugeni Forcano és el desenvolupament d’una nova forma de crear imatges «provocant l’atzar a través de la llum». Com va escriure Rosario M. Rochina a El Noticiero Universal: «No es tracta d’un assoliment més en l’obra revolucionària d’Eugeni Forcano, sinó d’una conquesta important de la fotografia en general. Estem en condicions d’afirmar que res de semblant s’ha produït encara a escala internacional».
Com no podia ser d’una altra forma, l’exhaustiva i brillantíssima trajectòria d’Eugeni Forcano ha estat premiada amb una gran quantitat de reconeixements: Premi Ciutat de Barcelona de fotografia en blanc i negre (1963) i color (1976), Medalla d’Or (1970) i el trofeu extraordinari Placa d’Or (1974), de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Artista FIAP (Federació Internacional d’Art Fotogràfic) (Berna, 1978), fins a arribar a la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2012) i al Premio Nacional de Fotografía del Ministerio de Cultura (2012). Una trajectòria excepcional d’una persona encara més excepcional: Eugeni Forcano i Andreu.
Josep Guindo, Josep Maria Forcano